​Viu o mor d’Anne Sexton

Viu o mor d’Anne Sexton

Quan l’any 1967 Anne Sexton va rebre el Premi Pulitzer per “Live or Die”, la crítica nord-americana va haver de rendir-se definitivament davant d’una veu que havia convertit la biografia més íntima i dolorosa en alta literatura. Gràcies a l’aposta de Godall Edicions i a la traducció precisa i punyent de Núria Busquet Molist i Mireia Vidal-Conte, el lector català pot finalment habitar l’univers de Sexton a través de «Viu o mor», un poemari que funciona com un diari de crisi, una autòpsia emocional i, finalment, un acte de reafirmació vital.

Sexton, juntament amb figures com Robert Lowell o Sylvia Plath, va ser l’arquitecte del que anomenem “poesia confessional”. Però el terme, sovint malentés com un simple exercici de catarsi, fa curt per descriure aquest llibre. «Viu o mor» no és només un crit; és una construcció estètica del trauma. Escrit entre 1962 i 1966, el poemari s’estructura cronològicament, traçant un camí que va des de la temptació de l’autodestrucció fins a la fràgil decisió d’existir.

L’obra s’obre amb poemes que degoten una angoixa gairebé física. En peces com «I feliç aniversari», Sexton s’enfronta a la buidor del temps, mentre que a «Consell per a un home que es creu Déu» o «Fugen les mosques», la poeta dissecciona la seva relació amb la bogeria i les institucions mentals. Sexton no demana pietat; la seva veu és d’una lucidesa gairebé cruel, capaç d’observar el seu propi enfonsament com qui observa un experiment de laboratori.

Un dels pilars de l’anàlisi de Sexton en aquesta obra és la maternitat desmitificada. En una època —els anys 60— on la mare era l’eix de la perfecció domèstica, Sexton s’atreveix a escriure sobre la distància emocional, la culpa i la por de transmetre el seu propi dolor a les seves filles. El poema «La petita noia, la meva meuca», per exemple, és una exploració magistral de com les dones hereten els traumes de les seves mares, una cadena de dolor que Sexton intenta trencar a través de la paraula.

Així mateix, el cos femení hi apareix com un territori en guerra. Sexton parla de l’avortament, de la menstruació i del desig amb una naturalitat que encara avui resulta subversiva. No hi ha idealització; el cos és el lloc on es pateix, però també l’única eina per connectar amb el món tangible.

El títol del llibre no és gratuït. «Viu o mor» és la disjuntiva que recorre totes les pàgines. Sexton dialoga constantment amb la mort, especialment en els seus homenatges a amics perduts, com a «Vuité full de lectura: la mort de Sylvia», dedicat a Sylvia Plath. En aquest poema, la poeta reclama el dret a la seva pròpia foscor, gairebé gelosa del pas final que la seva amiga ja ha fet.

No obstant això, el que fa que aquesta obra siga extraordinària és el seu moviment cap a la llum. Malgrat el pes de la depressió, el poemari culmina amb el poema «Viure». En aquest text final, Sexton troba la bellesa en el fet quotidià i decideix, malgrat tot, «vibrar com una batedora de cuina». És un final triomfant, no perquè la malaltia haja desaparegut, sinó perquè el jo poètic ha decidit habitar el món amb totes les seves conseqüències.

L’edició de Godall és un encert absolut per la seva cura. La traducció de Busquet i Vidal-Conte respecta la duresa del llenguatge de Sexton, mantenint el “ritme d’una respiració entretallada”. En ser una edició bilingüe, es pot apreciar com la poeta utilitza les imatges domèstiques (una nevera, una sabatilla, un sofà) per carregar-les de simbolisme metafísic. El català s’adapta aquí a una veu que és, a la vegada, aristocràtica i de carrer, sofisticada i brutalment directa.

Llegir «Viu o mor» avui és un exercici necessari de memòria històrica i literària. Anne Sexton no només va obrir les portes perquè moltes dones pogueren parlar de la seva realitat sense vergonya, sinó que va elevar la vivència del patiment psíquic a la categoria de mite contemporani. Aquesta obra de Godall Edicions ens recorda que la poesia, quan és de veritat, és una eina de supervivència. Sexton va acabar morint per la seva pròpia mà anys més tard, però en aquest llibre, ens va deixar la prova irrebatible que, durant un temps, va guanyar la batalla a favor de la vida.