Per Vanessa Díez.
Sense vida. Sense sentit. Tan prompte. Tan absurd. Encara no ho puc creure i fa uns dies que va passar. Es una trist pèrdua, tan jove. Un poeta de la nostra edat mort. Una vida no val res a aquest mon perdut. Un minut vius i al altre no. Aprofita allò que tens, no saps quant de temps queda.
Havia publicat els poemaris Un llençol per embrutar, Les entranyes del foc i Els cossos oblidats, pel qual li van concedir el premi de poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt el 2009.
En L´Horiginal anaven a fer-li un homenatge per al 13 d’octubre, s’ha cancel·lat, espere troben altra data, un temps per llegir la seua obra, per recordar-li. El pròxim divendres li faran un homenatge El Tempir i El Casal d’Elx.