Els límits del Quim Porta

Els límits del Quim Porta de Josep Pedrals

Josep Pedrals ens presenta, amb «Els límits del Quim Porta», el tercer llibre que tanca la trilogia dels diaris de Bolló, iniciada amb «El furgatori» i que va tindre continuació amb «El romanço d’Anna Tirant». Aquest llibre, amb la resta de volums de la trilogia, conformen un compendi de la capacitat de Josep Pedrals d’innovar dintre del món de les lletres catalanes, amb un llibre que uneix tradició i avantguarda, folklore i contemporaneïtat. «Els límits del Quim Porta» és un llibre difícil de classificar, ja que, com descobrirà el lector, estem davant d’un assaig novel·lat sobre qüestions de poètica i vida. Un grapat de paraules on els protagonistes viuran tota mena d’històries al temps que tracten d’esbrinar que ha sigut de Quim Porta.

Pedrals ens introdueix en la història d’uns amics que es reuneixen per analitzar uns llibres, excusa que servirà per a introduir-nos en tota mena de trifulques. A partir d’ací, desenvolupa una estructura lineal organitzada al voltant de diversos misteris, partint de la desaparició de Quim Porta i les entelèquies dels nous personatges, entre els que ens encontrarem nosaltres com a lectors, que reconstrueixen la desaparició de Quim Porta. Quan avancem en el llibre, anirem descobrint diverses connexions imprevistes relacionats amb els misteris que ell havia deixat oberts. Una filigrana literària que introdueix al lector en un trencaclosques on els jocs de paraules i els jocs conceptuals conviuen. Un relat que conta amb diverses capes i múltiples lectures que no deixa a ningú indiferent.

Aquesta obra barreja l’assaig, la novel·la i la poesia, dividit en dues parts ben diferenciades. La primera, “Misteris de dolor”, ens presenta l’acció, l’estructura del llibre i ens mostra els personatges que ens acompanyaran a la resta del llibre. La segona part, “Misteris de goig”, transforma la novel·la en una història de ciència-ficció, amb una perspectiva claustrofòbica, més mental. Estem, dons, com diu el propi autor, davant una novel·la que és un joc per al lector, que el convida a llegir el llibre com vulgui: un assaig poètic, un compendi de poesia o bé com una novel·la de ciència ficció i que ens permet gaudir de diferents obres en una sola. El lector que s’acosti a aquest llibre podrà gaudir d’un exemple de avantguarda que, pot ser, no agradi a tothom, donat que estem front a un llibre que s’allunya d’allò que considerem com un llibre i que normalment associem amb la novel·la en tots els seus i diversos estils.

Tot això fa d’Els límits del Quim Porta un llibre de difícil classificació, una obra que escapa de l’idea tradicional de novetat editorial. Un gran llibre, exemple d’uns temps i una tradició que juga amb la literatura contemporània, que denota un gran bagatge de coneixements i una amplia tradició com a lector, gràcies als quals acaba fluint amb senzillesa i precisió, amb l’alegria de qui te un tresor que compartir i busca amagatalls, amb la passió d’un patinador que llisca per la pista i balla fent piruetes com si fos fàcil.

Estem davant d’un miracle que poques vegades passen, convertit en un llibre de més de 600 pàgines que és la plasmació de la capacitat d’un autor que ens mostra la seva capacitat per a donar el millor de sí en les seves obres. Un llibre que és una cabriola de diverses estils, passant per la lingüística, l’assaig, la narrativa i la dialèctica que sap parlar dels temes més sagrats de l’esser humà: la Fe, els nosaltres, la desaparició dels que estimem.