Arrel de Begonya Pozo Sánchez

Arrel de Begonya Pozo Sánchez

Begonya Pozo és una veu destacada dins del panorama poètic contemporani català, que destaca per la seua capacitat per explorar els racons més íntims de l’ànima humana i per la seua habilitat per teixir un llenguatge ric i suggerent. La seua obra, marcada per una forta càrrega emocional i una profunda reflexió sobre la condició humana, ens convida a un viatge introspectiu on les paraules esdevenen eines per desvelar les capes més ocultes de la realitat.

Com altres poetes de la seua generació, Pozo explora la construcció de la identitat, tant individual com col·lectiva, a través de la poesia. Aquesta preocupació per les arrels, la memòria i el lloc que ocupem al món és un tret comú en la seua poesia, la qual es caracteritza per un llenguatge directe i visceral, que no té por d’abordar temes tabú o d’utilitzar un registre informal, però, tot i la seua modernitat, sempre manté un peu amb la tradició poètica catalana. A més a més, encara que no és l’única, Pozo mostra un fort compromís social i utilitza la poesia com a eina per denunciar les injustícies i reivindicar els drets de les minories.

Als poemes d’Arrel i, per extensió, a la resta dels poemes de Pozo trobarem el caràcter de l’autora en cadascuna de les seues composicions, com ara la importància que el cos com a tema i com a instrument poètic pren. A través del cos, Pozo explora qüestions relacionades amb el gènere, la sexualitat i la identitat que ens descobreix amb un llenguatge poètic forçà personal i distintiu. Junt amb el cos, trobem la natura com un dels altres temes més importants de la poesia de Pozo, com una metàfora per explorar els processos de transformació i de creixement personal.

A més, a causa de la seua formació com a filòloga italiana, la poesia de Pozo mostra una forta influència de la poesia italiana, tant en l’estil com en els temes.

Begonya Pozo és una poeta que, tot i inscriure’s en les tendències generals de la poesia catalana contemporània, aporta una veu pròpia i original. La seua obra, marcada per una forta presència del cos, la natura i la tradició poètica catalana, ens convida a reflexionar sobre qüestions existencials i a explorar els racons més íntims de la nostra identitat.

A «Arrel» Pozo es proposa fer un recorregut per un itinerari que surt des del silenci i l’absència de la res primigènia, per a transitar per l’experiència del naixement com a metàfora de l’autodescobriment fins a arribar a les contradiccions que ens provoca el fet de relacionar-nos amb altres, d’obrir-nos a un món que no sempre serà amable amb nosaltres, però que ens cal per a donar sentit a nosaltres mateixos.

Els poemes que troben a «Arrel» estan escrits amb urgència, són crits, són una mà que s’alça des de l’obscuritat buscant un cos que li done suport, són, al cap i a la fi, com cicatrius que recorren l’ànima de l’autora i que prenem forma de versos. Per això en aquest poemari trobaren lloc per a emocions com la sorpresa, la felicitat i la tendresa que ens aporta l’arribada d’una nova vida, un nou renaixement que sacseja l’estabilitat del cos.

Al llarg de la seua lectura ens adonem compte de la importància que el cos, la natura i el llenguatge poètic tenen per a Pozo, qui entrellaça amb mestressa aquests temes per explorar les profunditats de l’experiència humana, oferint-nos en la major part dels seus poemes una visió íntima i visceral del cos femení i dels processos de transformació que aquest experimenta.

En els seus poemes, Pozo, converteix el cos en un paisatge complex i canviant. En molt dels seus poemes, com en el cas de «Flor epidural», el cos es presenta com un «cràter», una ferida oberta que, paradoxalment, esdevé font de vida i creació.

La natura, com ja havien assenyalat, es converteix en l’eix central dels poemes de Pozo. Aquesta representa el flux constant de la vida, la renovació i la transformació, la força vital que ens impulsa a continuar endavant.

A més, els poemes de Pozo no només ens parlen del cos físic, sinó també del cos emocional i espiritual, i al·ludeixen a la possibilitat de renàixer constantment, de deixar enrere el passat i començar de nou.

Pozo ens dona una mostra del seu domini del llenguatge, un llenguatge ric en imatges i metàfores, els quals evoquen un món interior profund i misteriós, i que amb aquest llibre, «Arrel», ens mostra la capacitat per transformar el cos en un paisatge poètic, on les emocions més profundes es manifesten a través d’imatges poderoses i suggerents, convidant-nos a reflexionar sobre la condició humana i sobre la complexitat de l’experiència femenina.