​Quan ja no quede ningú de Esther López Barceló

Quan ja no quede ningú de Esther López Barceló

​La novel·la debut d’Esther López Barceló ens submergeix en un viatge emocional a través de la memòria familiar i l’Espanya de postguerra. La història gira al voltant d’Ofèlia, qui darrere la mort del seu pare, torna a la seua ciutat nata i s’enfronta al seu passat familiar ple de secrets i silencis sobre una vida baix la guerra civil i la dictadura.

A mesura que Ofèlia indaga sobre la vida dels seus pares, descobreix una realitat inesperada que trastoca la seua visió del món i l’obliga a qüestionar tot allò que pensava que sabia. L’autora teixeix una trama magistral que entrellaça el passat i el present, revelant els estralls de la Guerra Civil Espanyola i les seues repercussions en les següents generacions.

López Barceló maneja amb soltesa les diferents veus narratives, donant vida a personatges complexos i plens de matisos. La novel·la destaca per la seua prosa àgil i emotiva, que atrapa al lector des de la primera pàgina.

La clau de la narrativa de l’autora radica en narrar el dolor de la mort dels que hem conegut amb tendresa i una calidesa úniques. En tot moment la novel·la evita el to llanguit, trist, que aquestes històries solen arrossegar, ja que Esther López Barceló camina amb lluminositat, donant vida a partir dels records dels quals hem deixat darrere quan la mort ha vingut a buscar-los.

La trama gira al voltant d’Ofèlia, qui, darrere la mort del seu pare, torna a la seua ciutat natal, on farà front a un passat familiar que desconeixia. A mesura que Ofèlia indaga en la vida dels seus pares, descobreix secrets que han estat ocults durant dècades. L’autora entreteixeix amb mestressa històries del passat i del present, construint una atmosfera plena de suspens i emoció, fent ús de la veu de la protagonista com a fil conductor per a anar desentranyant els misteris que envolten la seua família. A mesura que Ofèlia aprofundeix en la seua investigació, descobreix la fosca veritat sobre la implicació del seu pare en el règim franquista, cosa que l’obliga a confrontar amb les seues pròpies creences i valors.

Uns dels aspectes més destacats de la novel·la és la forma en què l’autora dibuixa la postguerra espanyola i les cicatrius que va deixar en la societat. L’autora no defugis en mostrar la violència, la repressió i la misèria que van haver de viure molts espanyols en eixa època. No obstant això, també dona veu a l’esperança i a la resiliència de les persones que van lluitar per a continuar endavant. La novel·la destaca per la seua sensibilitat a l’hora de fer front a temes difícils com la violència, la repressió i la traïció. López Barceló no jutja als seus personatges, sinó que tracta de comprendre les seues motivacions i el context històric en el qual es van veure envoltats.

López Barceló converteix a les dones en les grans protagonistes d’aquesta història. Ofèlia, la seua mare i la seua àvia són personatges complexos i plens de matisos que et conqueriran amb la seua força i determinació. A través d’elles, l’autora reflexiona sobre el paper de la dona en la societat i la importància de la majoria històrica.

«Quan ja no quede ningú» és una lectura imprescindible per a tots aquells que busquen una novel·la històrica commovedora i reflexiva. És una obra que ens convida a recordar, a sanar les ferides del passat i a valorar la importància de la memòria col·lectiva.