Quadrupèdia de Martí Berlanga

Quadrupèdia de Martí Berlanga

Aquest llibre no podria haver tingut un debut més exitós que obtindré el Premi Francesc Garriga de poesia, atorgat als poetes inèdits que convoca anualment un grapat d’editorials catalanes, entre elles LaBreu Edicions. Quan acabem de llegir el llibre entenem ràpidament perquè aquest llibre és digne d’aquest premi literari, un reconeixement del talent que aquest jove autor té i que esperem que siga aportant la seua qualitat a la poesia catalana.

D’aquest llibre, com de gairebé tots els llibres de poesia, podem dir-ne que és un llibre escrit des de l’experiència més personal i íntima de l’autor – tal volta es pot fer algun altre tipus de poesia? –. Però, si hem de destacar alguna cosa de Martí és el seu amor i domini de l’escriptura amb vers lliure, amb un to poètic, de veu poètica molt humà, molt íntim i proper a les experiències que qualsevol persona que ha estat enamorat o ha mantingut alguna relació amorosa esporàdica ha experimentat. Aquest poemari és una veu que fuges de la cotilla retòrica de la literatura més clàssica. Els poemes de Martí som com un grapat de murmuris, encara que de vegades donen pas a un crit, a l’orella del lector; confidències reals, absolutament creïbles, envoltades de literatura, sense cap dubte, perquè sense literatura i lírica és difícil fer poesia, fer una poesia viva, que puga transmetre la tragicomèdia que la vida humana suposa. Enfront de la poesia com exercici vacu, buida i banal, frívola, mostra de com de ben pagats i enamorats de si mateix estan alguns que s’autoproclamen poetes i poetesses, tenim, per sort, treballs com el de Martí Berlanga que donen al lector de poesia noves esperances de continuar gaudint d’una poesia que mínimament es puga dir així.

En Martí ens ofereix l’oportunitat de llegir verdaders poemes, poemes que van més enllà del text literari, poemes que condensen en els seus versos l’emoció que l’autor vol compartir amb el lector, fugint dels artificis literaris que amaguen una poesia buida de sentiments i d’una poesia que es vesteix d’aquesta només per estar escrita en vers i que només és una llista d’idees, imatges i un vocabulari pobre que presumeix de ser molt avantguardista i radical només perquè està escrita per joves autors i es promociona en les xarxes socials. Aquest poemari s’enfonsa fins a les obscuritats de l’ànima, portant amb ell poemes escrits des de l’experiència més íntima, poemes amb què ens toca el cor amb cada vers. Es nota que l’ànima de Martí Berlanga hi és en cada poema. Que amagada en cada paraula aquesta salta, colpeja, transforma i atrapa al lector qui no pot tornar a ser el mateix a mesura que va avançant per la seua lectura. El lector de poesia ja sap a què em refereix.

El poemari està replet de poderoses imatges sexuals, d’amor i passió, de desig, però també de rebuig, de vergonya i de submissió davant un amant que no sempre sembla tractar l’objecte d’amor com cal, que de vegades es presenta com una força abusadora, que reclama l’atenció de l’altre, que desitja satisfer el seu desig sexual sense tindre en compte a l’altre, que es pot mostrar violent per a obtindre el plaer que busca i que no sempre demostra l’amor amb la tendresa que caldria esperar. Però, malgrat tot això, en tots els poemes de Martí hi ha una aura de tendresa, de passió, d’arravatament violent, d’encontre sexual no buscat, però al que ens entreguem per sentir el cos de l’altre, els llavis de qui ens busca, el sexe de l’amant.

Hi sobrevola en alguns poemes de Martí la relació prohibida, l’afecte amorós entre dues persones que per la seua posició, la seua edat, la relació desigual de poder que mantenen l’un amb l’altre no haurien de ser amants com normalment ho entenem, però que malgrat això es deixen portar, es deixen fondre en un amor, pot ser no massa bo, potser abusiu en alguns moments – d’ací la melancolia, l’estrenyor, la vergonya que trobem en alguns poemes – però que és la forma d’amar que de vegades tenim quan som joves i encara no coneixem altres formes d’estimar.

Esperem que Martí Berlanga tinga una prometedora trajectòria com a poeta, que no ens deixe orfes de la seua poesia, que puguem continuar explorant els temes d’amor, afecte, sexe, el perdó del jo, el record, la memòria que ens fa nosaltres i les complexes relacions humanes, l’animalitat que de vegades s’amaga dintre de nosaltres, que puguem, al cap i a la fi, continuar gaudint d’una poesia que ens fa tremolar el cos d’esgarrifances i ens sacseja el cor.