Incerta glòria de Joan Sales.

Hi ha novel·les que t’atrapen des del principi, que t’agafen des de la primera pàgina i que no et solten fins a arribar a la contraportada. Aquesta és una novel·la inspiradora, arrebossant d’angoixa, d’entusiasme. D’obres de la Guerra Civil s’han escrit moltes, però com aquesta poques. Aquest llibre està impregnat d’un esperit convuls i bel·licós baix el paraigua d’una Europa dels anys trenta que virava cap a un confrontament inevitable entre els actors que es posicionaven en el vell tauler europeu: el Tercer Reich, la Unió Soviètica, l’anarquisme, el comunisme i per altra banda, els intel·lectuals que es convertien en comunistes que abraçaven amb fervor la nova creença o es posicionaven a les files més tradicionalistes i reaccionàries.

Aquesta versió d'»Incerta glòria» reuneix les tres primeres parts de l’obra, separant la quarta part en una novel·la independent, «El vent de la nit», que continua amb aquesta meravellosa història. Els protagonistes d’aquesta història són tres amics joves que van fer la guerra junts, on les dues primeres parts recorren, a través de les cartes que manen des del front, les seves vivències a la guerra. A la primera part de la novel·la coneixerem com és la vida al front d’Aragó a través de les cartes que Lluís – uns dels personatges amb més força d’aquesta obra, junt amb en Juli Soleràs – mana al seu germà a qui li narra les seves impressions sobre el transcurs de la guerra. La segona part cobra vida a través dels escrits de Trini, la companya de Lluís que escriu a Juli Soleràs i a través de les quals coneixerem com es va forjar el caràcter dels seus protagonistes durant la seva estada a la universitat i a la Barcelona preguerra. L’últim capítol d’aquesta versió són les memòries de Cruells, el tercer amic, un sacerdot, que ens revela com van acabar els amics una vegada que la guerra s’acostava al seu fi i de quina vida podrem saber més a la segona part d’aquesta novel·la, «El vent de la nit».

L’obra és una novel·la, certament, incerta. Amb una inoblidable primera part, la de la guerra, que gira entorn de la parella de personatges que formen Juli Soleràs i la seva contrapart en Lluís, transita amb menys força per la segona part i desemboca en un final precipitat, com la fugida dels personatges del fi d’una guerra que saben que no poden guanyar. Però no ens enganyem, això li dóna un impromptu d’obra apassionant, a l’estil d’altres novel·les com «Nada» de Laforet. Joan Sales aconsegueix fer una forta sensació de vida als seus personatges gràcies a una escriptura àgil i col·loquial, plena alhora de nombroses cites literàries, que reflecteix l’origen urbanita dels seus personatges en contrast amb el context de guerra que viuen durant el front d’Aragó en un poble ple de gents que només saben com sobreviure dia darrer dia. De fet, els personatges principals són la clau d’aquesta història, que atrapa al lector, per l’autenticitat i l’evolució del caràcter d’uns personatges que viuen la guerra com a joves, tenen un període de formació ideològica abans que esclati el terror i que, a mesura que avança la novel·la i van madurant, esdevenen en noves persones totalment diferents de com eren. Però, com en totes les grans novel·les, a més de la guerra, que es presenta amb tota la seva cruesa i que permet que naixin els herois, però també els més miserables personatges, hi ha el rerefons de l’amor que representen les figures femenines que obsessionen als personatges masculins; per una banda, la Carlana, figura que planeja per la primera part de la novel·la com una idea obsessiva, i per una altra banda Trini, qui apareix a la segona part de l’obra, però que cobra més importància a partir de la tercera part.

L’obra té reflexions molt profundes sobre el sentit de la vida, el paper que l’amor li dóna a aquesta i també el paper que la religió juga per a donar esperança als homes a més de tractar altres temes universals com la soledat o la idolatria de la joventut. Una novel·la redona que aquesta edició ens permet tornar a gaudir.