Cercles (ex) cèntrics de Noèlia Díaz Vicedo

Cercles (ex) cèntrics de Noèlia Díaz Vicedo

Noèlia Diaz Vicedo és una poeta que per la seua condició de dona i professora de filologia anglesa, acadèmica, traductora i sobretot autora reivindica la literatura escrita per dones com a una literatura tan vàlida – i de vegades més – que la literatura escrita per homes, perquè, avant de tot, la literatura, sobre tot allò que anomenem la bona literatura no té ni pot tindre gènere. Estem davant una autora que coneix i domina la tradició literària de les autores i autors que han escrit avant que ella, que sap com aprofitar aquest bagatge i que no té por a transgredir-la, a posar-la al dia per tal de superar les fronteres i les limitacions que el llenguatge ens imposa.

Estem davant una obra de poesia intimista i personal, com tota la poesia, que ens convida a la reflexió d’allò que estem llegint. Però Cercles (ex) cèntrics es torna un llibre molt feminista per la seua condició de llibre escrit per una dona que a l’hora d’escriure la seua obra, a més de transmetre sentiments i emocions que provoquen esgarrifances a mesura que anem avançant per la seua lectura o de portar-nos als espais físics i temporals que evoquen els seus paisatges més personals, ens planteja amb la crua sinceritat de qui busca la veritat el perquè de totes les coses des d’una visió femenina a través de la qual podem escoltar els ecos de totes les escriptores i poetesses que li han precedit.

Aquest llibre es debat entre el jo interior de l’autora i el desig d’interactuar amb el món que li envolta, temes amb els quals tots ens podem sentir identificats almenys una vegada a la nostra vida. Podríem dir que és l’eterna dicotomia que altres poetes han tractat, com és tractar de conciliar la realitat que vivim amb el desig d’allò que ens agradaria viure. Aquests poemes són un mètode d’introspecció i anàlisi personal que Noèlia Diaz Vicedo ens ofereix als lectors. Ben és cert que aquests poemes no són fàcils de llegir, perquè no ens permeten una lectura lineal com si fa la prosa, perquè la poesia sempre gaudeix de la llibertat que encadena a la prosa i es permet jugar amb el lector més que la novel·la, oferint-nos un món ple d’imatges oníriques i polisèmiques amb les quals només ens podem deixar portar.

Cercles (ex) cèntrics recull els poemes escrits per Noèlia Diaz Vicedo durant els anys 2011 i 2016, però, malgrat el lustre que separa a alguns poemes no estem davant un llibre de poesia amb un grapat de poemes independents sense cap fil temàtic que li doni sentit – encara que si volem, podem fer una lectura en solitari d’aquests poemes –, sinó que el llibre té una estructura molt definida que ens divideix i ens agrupa els poemes al voltant de quatre grans apartats o cercles: La llei, Els espills, La paor i El món.

Així, a mesura que anem avançant per la seua lectura partim de la realitat enlluernadora que ens envolta, de l’ordre que imposa la seua voluntat al caos, passem per la contraclaror i els miratges que ens envolten, que ens tempten amb il·lusions i ens tornen una imatge de la dona distorsionada pels miralls imaginaris que la societat posa i que trenca amb el regne de la llei i la realitat. En la tercera part ens aventurem a la paor de viure i relacionar-nos amb els altres, de deixar-nos ferir pel contacte que l’altre ens provoca de vegades, de la realitat quotidiana de la dona que, malgrat ser l’encarregada de portar vida al món, sovint es veu subjugada i per últim finalitzem amb el món, amb la possibilitat de construir un nou univers on siguem els deus a través de l’escriptura.

Un llibre que haurem de llegir més d’una vegada perquè els seus poemes ens reclamen diverses interpretacions per a poder arribar al fons de la seua ànima, poemes que van més enllà del conjunt que dona forma a aquest poemari, un llibre que ens demana una reflexió profunda.