El llibre del llaminer d’Anna Serra Zamora i Marta Manzanares
por Rubén J. Olivares
Si poguérem mesurar com de dolç i tendre és un país per la quantitat de dolços que s’hi elaboren – i per descomptat es mengen -, podríem dir que Catalunya és dolça i tendra, molt dolça, com una mona de Pasqua casolana amb xocolata. Gairebé cada poble de Catalunya té un pastís típic o una llaminadura pròpia. Si sou llaminers, esteu d’enhorabona perquè amb aquest llibre podreu gaudir d’un pastís per quasi cada dia de l’any, però compte, no us embafeu!
Anna Serra i Marta Manzanares han escrit un llibre a mida per a tots aquells que ens agraden els dolços i els pastissos – és a dir, per a gairebé tothom -, en el que fan un recorregut per la història de les llaminadures tradicionals de Catalunya, mostrant-nos, d’una banda, la diversitat de dolços que hi ha i les diferents tradicions culturals que han deixat la seva empremta de la manera més dolça.
Catalunya sempre ha tingut una llarga tradició de pastissos i de dolços, pionera a tot el país, que podríem dir que és de les més antigues de tota Europa. En els receptaris medievals podem llegir receptes de flaons, coques, torrons, crestes i un altre grapat de dolços que ja es gaudien en aquella època i que encara podem gaudir gràcies a la tradició pastissera que ha arribat fins a nosaltres. La rebosteria és una de les branques més innovadores de la cuina, amb la que podem experimentar amb plena llibertat, cosa que ha donat lloc a les creacions més avantguardistes, pioneres i creatives. A Catalunya, per la seva tradició cultural, podem trobar una varietat immensa de dolços que treballen tant les pastes, com les cremes. Els ingredients més comuns d’aquests dolços són els ous, la fruita seca, la confitada o la nata muntada amb la farina i el sucre, que es combinen amb altres ingredients d’origen jueu o àrab, com podrem descobrir en aquest llibre.
Anna Serra i Marta Manzanares ens mostren en El llibre del llaminer l’extensa varietat de dolços que hi ha a Catalunya i l’estreta relació que tenen amb el calendari festiu i religiós; així, podem llegir com per Sant Joan hi ha el costum de menjar coques o per Reis tortells amb xocolata, encara que hi ha dolços que consumim tot l’any, sense haver de buscar l’excusa de la tradició religiosa. En aquest llibre descobrirem que cada comarca, cada població té la seva especialitat i que, fins i tot, hi ha dolços que han nascut bé de l’enginy d’una pastisseria, bé de la seva capacitat de mantenir la tradició més antiga i portar-la fins avui.
El llibre del llaminer és un llibre de cuina i rebosteria, però també un llibre que ens ofereix l’oportunitat d’aprendre sobre la història de les tradicions cuineres i rebosteres de Catalunya des de l’edat mitjana fins avui, on podem gaudir de la seva rica història i tradició de dolços, però també fer un recorregut antropològic i cultural pels diferents pobles que han passat per aquesta terra i que han deixat la seva impremta en forma de llaminadures i dolços. En tenim dolços que arranquen amb els primers dies de l’any, com el tortell de Reis, passant pel mig any, com les coques de Sant Joan o la crema de Sant Josep, però també els dolços que es mengen a l’estiu, com l’orxata o els gelats i els típics de l’hivern, com el torró. Allò millor d’aquest llibre és que podem gaudir sense por de les llaminadures que ens presenten, fent-nos reviure la nostra infantesa, quan passejaven per davant dels aparadors de les pastisseries i contemplaven, embadalits, els dolços que hi havia darrere el cristall o quan anaven a casa de l’àvia i oloraven amb gust l’aroma que eixia del forn, senyal que estàvem a punt de tastar alguna coca dolça que havia fet l’àvia. Amb aquesta obra podrem gaudir, sense més excuses que les que ens imposem per mantenir la línia, dels dolços més típics de cada festivitat de l’any. Un pecat dolç al qual no ens podrem resistir!