UA101349465-1

Montse de Rosa Maria Torrens Guerrini

k

por Rubén J. Olivares

Montse de Rosa Maria Torrens Guerrini

Montse de Rosa Maria Torrens Guerrini

Sovint els mitjans de comunicació deixen a un costat tot allò que haja de veure amb la poesia, potser perquè la consideren un producte per a minories, per a una petita elit que navega entre versos i figures retòriques. Per aquesta raó, i amb molt poques excepcions, no resulta gens senzill trobar informació i menys llibres sobre aquest gènere. Malgrat això, els poetes – i les poetesses – existeixen i encara que alguns els vulguin ignorar, resisteixen com a quixots davants els infortunis, perquè si escriure és una malaltia que pateixen algunes persones, escriure poesia és una malaltia més greu. La seua és una feina més laboriosa i silenciosa, poetes sempre pacients amb els seus versos convertits en una forma d’entendre la vida, al mateix temps que sobreviuen professionalment amb altres treballs que no sempre tenen res a veure amb la literatura i menys amb la poesia. Rosa Maria Torrens Guerrini és una d’aquestes poetesses incansables, professora Titular a la Universitat de Barcelona, en l’àmbit de la Lingüística Aplicada, barreja el seu treball professional amb la seua passió personal: la poesia i la seua difusió a través de recitals per tots els llocs on volen escoltar poesia, que no només existim els bojos que llegim poesia o els que l’escriuen, sinó els que, a més, els agrada escoltar-la en viu.

Montse es una declaració d’amor pòstum, l’evocació dels records, l’amor i els moments que Torrens va viure amb Montse Ollé Badia. Estem d’avant un poemari en el que Torrens ens mostra les diferents etapes que va viure amb Montse abans que la malaltia si la portés. Aquest recull de poemes son una exaltació de l’amor i l’amistat, dels records que van compartir i de la importància de viure amb intensitat cada moment, però també una reflexió sobre la nostra vulnerabilitat i el desig d’ocultar la mort, d’amagar la seva presencia. Els poemes que componen aquest llibre son un testimoni d’una relació d’amor entre dues dones que s’estimaven profundament i que formaven un binomi que va quedar trencat amb la mort de Montse i que ara Torrens ens ofereix como una mena d’última ofrena al record de Montse i a l’amor que van gaudir tant quan encara la malaltia no hi era present, com durant la seva presencia i fins a la mort, però també més enllà d’aquesta, per que encara que la persona a qui estimaven ja no estiga amb nosaltres, Torrens ens ensenya que també podem continuar estimant-la a través dels seus records. Montse és un diari íntim d’una relació d’amor entre dues dones que es van estimar més enllà de la mort, un recorregut per el naixement i la celebració de l’amor i la poesia que gaudim a la primera part de llibre, l’art i que continua amb la celebració del goix que tots patim quan estem enamorats i ens sentim en un núvol que trobem als poemes de vida, poemes plens d’alegria, d’imatges d’àpats en el que el primer i segon plat sempre es el cos de la persona estimada, de la necessitat d’esser un amb la persona estimada que ens fan tremolar i sospirar per un amor tan intens i que, malauradament, és veuen trencats amb la irrupció de la malaltia que porta la tristesa i la incertesa que trobem a la malaltia, on els poemes viren cap a un port més obscur i la incertesa domina les paraules de Torrens, espectadora impotent d’avant els esdeveniments que se li presenten en forma de càncer que ha començat a envair el cos que s’estima i que només somnia amb curar un cos ferit, però només pot fer companyia en aquesta desigual lluita. D’ací passem a l’ingrés, breu parèntesis que ens prepara per al desenllaç que ningú voldria, on els poemes és tornen quasi prosa per a narrar els últims moments de qui no ha pogut vèncer la malaltia i es prepara per a acomiadar-se dels que li han estimada, per a arribar a la mort, on es fa present el dolor i el patiment que la pèrdua d’allò que em estimat i que, encara que la resta del poemari ens ha estat preparant per a aquesta secció, ens colpeja amb intensitat per la pèrdua, l’absència, la ruptura d’una rutina que ens obliga a canviar i a continuar vivint encara que no tinguem allò que ens empentava. Formen aquests penúltims poemes unes de les més intenses imatges d’amor que ens ofereix Montse, els records d’un amor absent que ja només viu en el nostre cor i que dona pas a l’ultima part del llibre, el vuit, el zero, eixa peculiar condemna a viure que es patir el dol de qui hem estimat.

Els poemes que integren Montse son petites píndoles de realitat que van pujant d’intensitat a mesura que ens en anem endinsant en els versos de Torrens i anem, pas a pas, acompanya-la per aquesta historia d’amor i melancolia que ens ofereix: cada una de les sis parts en que està estructurat aquest poemari, encapçalades, la majoria amb breus reflexions de numerologia Karam Kriya o cites de Sat Nam Rasayan que formen part de la vida de Torrens i que, sense cap dubte, l’han ajudat a afrontar el dol, es un pas més endins en els sentiments que envolten el cor de la poetessa. Quaranta cinc poemes de paraules sinceres, plenes d’un missatge d’amor directe, escrites amb un llenguatge senzill que no simple, directe i nu, que ens ensenyen que podem viure la pèrdua i el dol des de l’amor. Montse és una mostra de la poesia íntima, de vegades surrealista, de Torrens que ens parla de l’amor, la pèrdua, el dol, però també de l‘escriptura com a teràpia. Un llibre molt bo, incisiu, íntim, que desperta interès i expectatives, el desig de continuar llegint i viure un amor com aquest i que, malgrat el trist desenllaç d’aquesta historia, no haurien de deixar de llegir per que en l’absència també es pot amar.

Share This