Ningú ens va dir que seria fàcil de Esther Invernon

Ningú ens va dir que seria fàcil de Esther Invernon

Quan som xiquets somnien de ser adults, ser grans i poder gaudir de la vida que els pares tenen. Pensem que ser adults ens permetrà viure una vida en la qual podrem fer allò que vulguem, però quan abandonem la infància i ens anem endinsant en les responsabilitats que ser un adult independent, funcional i autònom suposa ens anem adonant que això de ser adult no és tan bonic com imaginaven de petits.

Amb aquesta premissa presenten aquesta setmana el nou llibre d’Esther Invernon, «Ningú ens va dir que seria fàcil». Novel·la que ens planteja a través de les històries d’un grup d’amigues les complexitats que la vida adulta i l’amistat ens presenta, tota una reflexió que, al llarg de les seves històries entrellaçades, ens planteja amb un to quasi filosòfic, que és això de ser adult.

L’argument d’aquest llibre ens presenta la relació d’amistat que tres amigues, Sara, Lisa i Eva tenen d’ençà que es van conèixer de petites a una classe de ballet. Encara que la vida les ha portades per diferents camins, la seva amistat es manté intacta, gràcies als esforços que totes fan per mantindre el contacte. Amb la voluntat de mantindre viva la seva relació d’amistat, totes tres queden periòdicament per a prendre un cafè o dinar, una excusa per a compartir un moment de confidències al voltant de la taula i la confiança que dona estar envoltada per les amigues. Però, com diu el títol de la novel·la, la vida no sempre és com ens agradaria que fora i de vegades es complica. La Lisa ha de fer front a la realitat de què el seu idíl·lic matrimoni s’enfonsa per la infidelitat del seu marit, mentre que la Sara ha de fer front a una depressió que l’ofega i que pensa pot ser culpa de la menopausa. Per una altra banda, l’Eva està sent víctima d’assetjament d’un boig que li envia fotografies personals, amb la por que pugui fer un pas endavant i fer-li mal de veritat.

Estem davant una novel·la que ens mostra la història de tres dones que s’enfronten amb la vida, amb els seus defectes i les seves virtuts, que ens mostren que tos amaguem secrets i somnis que no ens agradaria poder fer realitat.

Cada autor té el seu procés d’escriptura i, en el cas d’Invernon, sembla que li agrada començar les seves novel·les detallant el perfil psicològic i físic dels personatges. El primer que llegim quan obrim el llibre és com són els personatges d’aquesta novel·la, que els agrada, quines fòbies i filies tenen, que els agrada vestir. El perfil que Invernon ens fa és tan detallat, que podem arribar a imaginar a quin partir votarien o quines serien les seves idees sobre els temes més actuals. Fetes les presentacions, ens deixa caminar de la mà dels seus personatges i la seva història personal i ens endinsem en una història d’amistat entre dones adultes de més de cinquanta anys que tracten de gaudir de la seva vida alhora que fan front als problemes que aquesta els presenta.

Encara que «Ningú ens va dir que seria fàcil» pugui semblar una novel·la de dones, escrita per a un públic femení per una escriptora que ben bé podia ser una de les protagonistes de la novel·la, estem davant una història que captivarà a qualsevol lector, sigui home o dona, per què ens presenta una història que no rebutja parlar de la complexitat que la vida adulta porta i com les relacions personals, de vegades, poden ser font tant d’alegries com de malsons. Els lectors que s’acostin a aquest llibre sense prejudicis sexistes ni etiquetes com «novel·la per a dones», gaudiran d’una lectura enriquidora, una trama que de vegades es torna un thriller de novel·la negra, d’altres una història romàntica, però sempre una novel·la molt entretinguda que ens mantindrà lligats a aquest llibre fins que l’acabem i puguem saber com acaba la vida d’aquestes tres amigues.