Fractura de Núria Armengol

Fractura de Núria Armengol

El poemari “Fractura” de Núria Armengol, una edició bilingüe que els lectors de llengua catalana podrán gaudir en versió original i els de llengua castellana traduit, és una obra que explora els temes de la vulnerabilitat, la memòria i la pèrdua a través d’una veu poètica íntima i introspectiva. La seva autora, amb una gran sensibilitat i precisió en l’ús del llenguatge, s’endinsa en l’experiència del dolor i la cicatriu emocional que en resta, creant una obra en què el lector es troba davant una mena de mapa emocional de l’experiència humana.

El títol del poemari, “Fractura”, ja introdueix la idea d’un trencament, una divisió o ruptura en la vida de la persona. Aquest concepte, que pot ser físic o emocional, simbolitza una forma de vulnerabilitat i fragilitat humana. La fractura també representa el moment en què un es trenca en milers de trossos i ha d’aprendre a reconstruir-se. Aquest procés de reconstrucció es fa palès en els poemes, que expressen el desig de reconstituir-se, malgrat la consciència de les cicatrius que perduraran. Armengol fa servir aquest concepte per parlar de pèrdues profundes, tant físiques com espirituals, i mostra com les experiències doloroses deixen marques invisibles.

Un altre tema central en “Fractura” és la memòria i el seu poder de reconstruir o destruir. Al llarg del poemari, Armengol utilitza la memòria per tornar als moments clau de la vida de la veu poètica, explorant com el passat continua modelant el present. Els records, tan bells com dolorosos, són el fil conductor que permet a la veu poètica comprendre i acceptar les seves pròpies ferides. L’autora, amb una habilitat per plasmar detalls subtils, permet que cada record es converteixi en una imatge vívida i poderosa, com si cada poema fos un fragment d’una pel·lícula de la vida passada.

La riquesa del llenguatge d’Armengol és un dels punts forts d’aquest poemari. La seva escriptura és concisa però evocadora, creant imatges poètiques que ressonen en la ment del lector. A través de versos breus, gairebé aforístics, l’autora convida el lector a mirar de prop les fissures d’una existència marcada per les ruptures—físiques, emocionals o fins i tot socials. La seva escriptura és despullada d’artificis, i aquesta senzillesa formal amplifica l’impacte dels seus mots, que ressonen amb una intensitat gairebé visceral. Aquesta riquesa lírica, que sovint oscil·la entre el concret i l’abstracte, crea una atmosfera de reflexió i profunditat emocional. Cada poema sembla estar meticulosament construït per captar una emoció o idea particular, portant el lector a connectar amb la veu poètica de manera intensa.

Un dels grans encerts de “Fractura”  és la seva estructura, que no segueix un ordre lineal, sinó que avança com els pensaments d’una ment que lluita per recosir els seus fragments. Cada poema funciona com una peça d’un trencaclosques emocional que, malgrat la dispersió aparent, forma un tot coherent. Els temes que aborda—l’amor fallit, el pas del temps, la solitud i la recerca de sentit—connecten amb el lector de manera immediata i universal.

Les imatges poètiques d’Armengol són contundents i plenes de metàfores sorprenents. Aquesta capacitat de combinar allò tangible amb allò abstracte és un dels trets més distintius del seu estil. Un altre aspecte remarcable és la manera com l’autora treballa amb el silenci i el buit. Els espais entre versos, l’absència de paraules en moments clau, diuen tant com el text escrit. Aquest ús del silenci ens obliga a aturar-nos, a reflexionar, a habitar el poema en lloc de només llegir-lo.

Encara que “Fractura” s’endinsa en el dolor i la pèrdua, no deixa mai de banda l’esperança. Al llarg dels poemes, Armengol suggereix que la fractura, malgrat el seu caràcter destructiu, pot ser també una oportunitat per reconstruir-se i transformar-se. Els versos transmeten la idea que, tot i les ferides que puguem acumular, sempre existeix una possibilitat de renaixement. Aquesta dualitat entre la foscor i la llum fa de Fractura un llibre que no només parla del dolor, sinó també de la resiliència i de la capacitat humana de sanar.

“Fractura” és un llibre que demana ser llegit i rellegit, perquè cada lectura revela noves capes de significat. És un treball que connecta amb el lector a través d’una honestedat desarmant i una bellesa que emergeix, precisament, de les ferides. Núria Armengol ens recorda que la fractura no només és sinònim de trencament, sinó també d’obertura, de possibilitat i de renaixement.

Un recull imprescindible per als amants de la poesia contemporània que busquen una veu autèntica i profundament humana.