UA101349465-1

El filatèlic de Nicolas Feuz

k

por Rubén J. Olivares

El Filatèlic de Nicolas Feuz

El Filatèlic de Nicolas Feuz

Nicolas Feuz, conegut per la seva habilitat per teixir trames fosques i pertorbadores, ens presenta amb «El Filatèlic» una novel·la que s’endinsa en els laberints de la ment humana, explorant la fina línia entre la passió i l’obsessió.  Aquesta obra, recentment publicada, no és només un thriller psicològic; és una immersió profunda en el món complex i, a vegades sinistre, d’un col·leccionista de segells molt peculiar.

Des de les primeres pàgines, Feuz crea una atmosfera enrarida que atrapa el lector, transportant-lo a un escenari que sembla familiar, però que, a poc a poc, revela les seves ombres.

«El Filatèlic», ens introdueix en una truculenta història protagonitzada per un assassí desconegut que ha organitzat una recerca macabra del tresor, enviant paquets plens de sang arreu de Suïssa amb segells fets de pell humana. Estem a les portes de Nadal, i el que menys esperaven a la Policia Judicial de Ginebra és haver de lidiar amb aquest cas que sacseja la plàcida Suïssa. La premsa no tardarà a batejar el criminal com a “El Filatèlic”. El cas recau en Ana Bartomeu, inspectora de la Policia Judicial de Ginebra i marcada per una profunda depressió personal, qui es farà càrrec del cas, amb l’ajuda d’un company inesperat amb problemes d’alcoholisme. Alhora, una parella és brutalment torturada i assassinada en un soterrani amagat en algun racó de Suïssa per un home que es fa dir Sam. Les perquisicions portaran Ana des dels barris més elegants de Ginebra fins a les àrees més turbulentes d’Onex, una petita localitat als boscos del Jura, embolcallada en el misteri durant dues dècades per uns esdeveniments horribles que ningú vol recordar.

La trama es desenvolupa amb un ritme constant que manté la tensió al màxim, amb girs inesperats que desafien les expectatives del lector i el condueixen a qüestionar la natura mateixa de la veritat. «El Filatèlic” ens presenta diverses històries paral·leles que s’entrellacen i es donen suport: per una banda, som testimoni dels crims d’un assassí que ha segrestat, torturat i donat mort a una parella, cosa que dona peu a què la inspectora Ana Bartomeu de la Policia Judicial de Ginebra i la resta del seu equip tracte de donar caça a l’assassí; per altra coneixem l’angoixa que pateix Veronika Dabrowska, una de les amants de l’inspector Morin, company d’Ana Bartomeu que pateix l’assetjament d’un assajador anomenat Sam qui sembla jugar amb ella per a tornar-la boja. I a més, una tercera història que ens porta al passat i ens presenta un cas d’assetjament escolar força truculent que acabarà molt malament per als seus implicats i els marcarà per a la resta de la seva vida. A mesura que anem aprofundint en la novel·la anirem lligant els fils que uneixen totes aquestes històries i donant forma a un thriller apassionant que ens mantindrà enganxat al llibre devorant cada pàgina cercant les respostes que ens provoca aquest cas, tractant, com la inspectora Ana Bartomeu, de donar caça a l’assassí i respondre als interrogants que se’ns plantegen al voltant de les històries personals dels diferents personatges de la novel·la per descobrir quina relació tenen entre si i com han acabat formant part d’aquesta història.

Feuz demostra una vegada més el seu domini del suspens psicològic, construint personatges complexos i ambigus que evolucionen en un ambient carregat de secrets i sotils amenaces. Els protagonistes estan retratats amb una profunditat que permet al lector entendre, si no empatitzar, amb les seves motivacions, fins i tot quan aquestes es tornen més obscures. La novel·la no es limita a narrar una història intrigant; també planteja preguntes sobre la naturalesa que mou als assassins, els traumes que no hem pogut superar i que ens marquen la resta de la nostra vida i com els fantasmes del nostre passat tornen per a reclamar el deute que els devem, tornant-se en una obsessió destructiva que no ens deixa avançar.

L’estil de Feuz és directe i eficaç, amb una prosa que flueix amb agilitat i que sap crear imatges vívides en la ment del lector. La seva habilitat per descriure ambients i estats d’ànim contribueix a intensificar la sensació de suspens i a fer que la lectura sigui una experiència immersiva. La novel·la està estructurada de manera intel·ligent, alternant perspectives i moments temporals que augmenten la intriga i que mantenen el lector enganxat fins a l’última pàgina.

«El Filatèlic» és una obra que confirma Nicolas Feuz com una veu destacada del thriller psicològic contemporani. És una novel·la que va més enllà de l’entreteniment pur, oferint una reflexió pertorbadora sobre el desig de venjança mogut per un pertorbador sentit de justícia i la recerca de curar les ferides d’un amor obsessiu, enfrontant-nos amb els límits de la passió humana i les conseqüències de deixar-se arrossegar per les mateixes obsessions.

Una novel·la que ens convida a reflexionar i que manté el suspens fins al final d’aquesta, mantenint al lector en una tensió constant en recerca del seu final, que ens fa empatitzar no només amb les víctimes del botxí, sinó amb aquest, a mesura que entenem més el seu passat com a víctima. «El Filatèlic» és una addició sòlida al panorama de la novel·la negra i una mostra més del talent narratiu de Nicolas Feuz, que no només entreté sinó que també pertorba i fa pensar, deixant una empremta duradora en el lector molt després d’haver tancat el llibre. Una lectura imprescindible per als amants del gènere de la novel·la negra.